Les fotos de la família 

 

Abans de començar l'activitat anirà bé explicar la diferència entre fotografia i vídeo. La dinàmica consisteix en representar una foto de la família per grups, on cadascú serà una persona d’aquesta família: avis, pares, fills...

 

En grups es preparen les fotografies en secret. Després han d'ensenyar les fotografies davant la classe. Els alumnes les han d'observar durant un segons i tancar els ulls, llavors els personatges de la fotografia canviaran alguna cosa que després els alumnes hauran d'endevinar.

 

Exemples de fotografies:

• A la platja

• A la muntanya

• Menjant castanyes

• Cagant el Tió

• Dinar de família

• Al parc

 

Pilota imaginària 

 

Els alumnes es posen en rotllana i es passen una pilota imaginària, han de fer veure que l'agafen i que la reben. La pilota pot ser molt pesada, molt lleugera, pot cremar...

 

Masteguem un xiclet

 

Els alumnes es posen en rotllana i comencen a mastegar un xiclet imaginari, un per un, hauran de treure's el xiclet de la boca i construir algun objecte amb el xiclet. Per exemple, un alumne fa una bombolla imaginària amb el xiclet i li enganxa un fil molt llarg imaginari. Ha construit un globus. Els altres alumnes han d'endevinar què ha construit. 

 

Cursa

 

Es tracta de fer una cursa d'una banda a l'altra de la classe de diferents maneres:

• A càmera lenta

• A càmera ràpida

• Caminant com els crancs

• A peu coix

• Ballant

• Ens posem unes sabates que pesen molt

• A peus junts

• Estem a la Lluna 

 

Mímica

Un per un, els alumnes han de fer mímica sobre diferents coses i els altres han d'endevinar què està fent.

• Mímica sobre accions de vacances

• Mímica sobre oficis

• Mímica sobre animals

• Mímica sobre sitaucions

• Mímica sobre regals de Nadal

​

Qui hi ha?

​

Per fer aquest exercici necessitarem una cadira. Un dels alumnes seu a la cadira amb els ulls tancats; la resta seu darrere seu. S’aixeca un alumne dels asseguts darrere, va cap a la cadira i pica com si truqués a una porta. El company de la cadira preguntarà:

 –Qui hi ha?

I el company que ha picat contestarà:

 –Sóc jo. (Però, quan digui «sóc jo», ho ha de fer canviant la veu.)

El company de la cadira ha d’intentar endevinar quin alumne és. Si ho endevina, el nen o nena que ha canviat la veu passa a seure a la cadira, si no, continua fins a endevinar-ho.

 

Pilota 

​

Agafem una pilota i la llançarem a un altre company tot dient el seu nom, però ho farem projectant la veu. 

Desprès repetirem l’exercici sense la pilota: ens l’haurem d’imaginar.

​

Salutació internacional 

​

Ensenyarem als nens i nenes les diferents maneres de saludar que té la gent, depenent del país on viuen:

• Els japonesos, dobleguen el cos endavant.

• Els indis americans aixequen el palmell de la mà.

• A Rússia s’abracen i es fan petons.

• A Alaska, els esquimals es freguen les puntes del nas.

• Els catalans aixequen la mà i diuen «Hola».

 

Un cop hem après les salutacions, els alumnes caminen per l’espai i la mestra o el mestre indica com ens saludem en cada cas dient: «som russos», «som japonesos»...

Per acabar, per parelles, han d’inventar-se dues maneres diferents de salutació.

 

Com camino

​

Tots els membres del grup caminen per l’espai i el mestre indicarà per quina mena de terra passen. Els alumnes han d’adaptar la seva manera de caminar al tipus de terra.

Diferents superfícies que els podeu dir:

• neu

• fang

• sorra calenta

• mel

• la lluna

• pedres

• gel

• brases

​

També ho podeu combinar amb diferents estats d’ànim:

• cansats

• alegres

• tristos

• adormits

​

L’objecte de mil utilitats

​

La mestra o el mestre agafarà diferents objectes –per exemple, un bastó– i explicarà que el bastó pot convertir-se en un altre tipus d’objecte segons la funció que se li doni. Es pot convertir, per exemple, en una canya de pescar.

Un per un, cada nen pren l’objecte i s’inventa una acció per donar-li una nova utilitat. Aquest joc també funciona molt bé utilitzant la cadira com a objecte.

​

Curses d’animals

​

Posem els alumnes en dues files per fer curses de relleus, però, cada vegada que surti una parella, els proposarem un animal i hauran de córrer simulant que són l’animal proposat.

 

El mirall

​

Es posen en parelles un davant de l’altre. Un és el mirall i l’altre és qui s’emmiralla. Qui s’emmiralla és qui fa els moviments, que han de ser lents. Qui fa de mirall intenta fer els mateixos moviments, tan alhora com sigui possible. Així aconseguim l’efecte del mirall. Per acompanyar l’exercici es posarà música relaxant.

 

El mobiliari

​

Plantejarem que l’espai que tenim és una habitació de la casa. Decidirem entre tots de quina habitació es tracta. Un cop decidit, els alumnes aniran sortint un a un i, amb el cos, simularan un moble de l’habitació. Quan tots estan col·locats, cada nen ha de dir el moble que és i, després, un cop tothom sap què són els altres, organitzarem els mobles de l’habitació.

 

El ballarí encantat

 

Prepararem un recull de diferents músiques. Posarem una música i els alumnes la ballaran cada un a la seva manera. Cada vegada que canviem la música, han de canviar la seva manera de ballar. Per fer el joc més divertit, de tant en tant l’educador aturarà la música. Quan hi hagi silenci, els alumnes hauran de fer una estàtua. Quan torni a sonar la música podran tornar a ballar.

 

Saludar amb diferents parts del cos

​

Indiqueu als alumnes amb quina part del cos han de saludar. Han d’inventar una manera de saludar amb la part del cos que els heu proposat.

 

Salutació dels animals

​

Cada alumne ha d’imaginar que és un animal i buscar com podria saludar. Deixem que corri la imaginació!

 

Saludar diferent gent

​

En aquest exercici l’educador indica als alumnes quins personatges són. Per exemple: una mare i una filla. Es troben i se saluden. O dues persones que no es coneixen gaire. 

Amb la manera de saludar, s’ha de veure quina mena de relació tenen aquests dos personatges. A mida que avança l’exercici podeu donar més informació dels personatges, per complicar-ho una miqueta més.

 

Viatge a terres estranyes

​

Tots els alumnes caminen per l’aula. El guia inicia l’aventura amb una frase que indica una acció que tots han de seguir. Quan acaba la frase diu el nom d’algun company i aquest ha de dir una altra frase amb una acció que es pugui representar; després de dir la frase, ha de dir el nom d’un altre company perquè faci el mateix.

Per exemple, el primer diu: «Pugem una muntanya, molt alta, ens costa molt, però al final aconseguim arribar a dalt. Júlia.» Desprès, la Júlia dirà una altra acció i, al final, un nom.

El joc s’acaba quan ho han fet tots els alumnes.

 

Inventar maneres de caminar

​

Inventem diferents maneres de caminar, com més estrambòtiques millor.

​

Caminar amb diferents sabates

​

Aquest exercici el podeu fer de dues maneres: amb sabates imaginàries o amb sabates reals.

Si el feu amb sabates reals, heu de preparar uns quants parells de sabates ben diferents els uns dels altres:

• sabates de ballet

• sabates de muntanya

• sabates de taló

• xancletes

• sabatilles

• botes d’aigua

• sabates de claqué

• sabates de plataforma

 

Els alumnes hauran de caminar amb les diferents sabates i comprovar com canvia el caminar segons les sabates que portem.

 

El robot

 

Els nens i nenes han d’imaginar que són fets de llauna i s’han de moure com un autèntic robot.

 

Càmera lenta

​

Tot representant una acció, que pot proposar la mestre o el mestre, els nens i nenes l’han de fer tan a poc a poc com puguin.

​

Mim d’emocions

​

Cada alumne, individualment i sense parlar, ha d’expressar amb un gest fet amb la cara una emoció, sentiment o actitud. Els altres han d’endevinar de què és tracta. El que ho endevina surt a fer l’exercici.

Exemple d’alguns sentiments:

• tristesa

• alegria

• enuig

• decepció

• confusió

• ràbia

• timidesa

• valentia

​

Presentació personal

​

Cada alumne farà una presentació personal davant de la resta de companys i companyes (els podeu deixar una mica de temps perquè se la preparin). 

 

Explicar un conte

​

Cada alumne escollirà un conte que conegui i l’explicarà als companys tan bé com li sigui possible.

 

Telenotícies

​

Els nens i nenes s’inventen unes quatre o cinc notícies i les han d’explicar com si fossin els locutors d’un telenotícies.

 

L’aparell

​

Cada alumne escull un aparell –pot ser real o inventat– i ha d’explicar-ne el funcionament a la resta de la classe.