PERSONATGES: nenes, botiguera, reina, caramels dolços, caramels salats

​

EDAT: cicle inicial i cicle mitjà

​

ARGUMENT: dues amigues estan ben avorrides quan decideixen anar a comparar llaminadures. Quan tasten un caramel ben estrany, de sobte, apareixen en un altre planeta, ple de caramels i xocolatines! Els caramels que les reben estan molt contents perquè necessitaven ajuda... Com els podran ajudar?

​

FRAGMENT:

​

ESCENA 1: LA BOTIGA DE LLAMINADURES    

NARRADORA: En un racó del planeta Terra, la Laia i la Sara, dues nenes molt espavilades, feia estona que  havien deixat de jugar. No sabien què fer, estaven d’allò més avorrides!    

NENA 1: Quin avorriment! Portem tota la tarda sense fer res…   

NENA 2: És veritat! i jo tinc una gana…  

NENA 1: Tinc una idea! Per què no anem a comprar llaminadures a la nova botiga del costat del cinema?  

NENA 2: Bona idea! Som-hi!  

NENA 1: (Caminant cap a la botiga) mmm… només de pensar-hi se’m fa la boca aigua!  

***  

NENA 2: Hola!  

BOTIGUERA: Hola, bona tarda! Què voleu?  

NENA 1: Una bossa plena de llaminadures, amb molts caramels i piruletes!  

BOTIGUERA: D’acord, de seguida us ho poso! Ah! Per cert! Us recomano moltíssim una nova llaminadura  que es diu “yumi”, m’han dit que és boníssima!  

NENA 2: D’acord! Doncs posa’ns també dos yummies!   

BOTIGUERA: Aquí ho teniu tot! Que vagi bé!  

NENES: Adéu!  

 

ESCENA 2: EL PLANETA DE LES LLAMINADURES  

NENA 1: Tinc moltes ganes de provar aquesta nova llaminadura que diuen que és boníssima!  

NENA 2: Jo també!  

NENA 1: Doncs vinga! No esperem més! Té! Una per tu, i l’altra per mi!  

NENA 2: (Menjant la llaminadura) mmm… té un gust una mica estrany…  

NENA 1: És veritat… Ostres! Ho veig tot borrós!  

NENA 2: Jo també! Em sembla que m’estic marejant!  

NENA 1: Jo tampoc em trobo gaire bé… potser ha estat aquesta llaminadura…  (De sobte, cauen les dues nenes a terra. Quan s’aixequen miren al seu voltant, molt sorpreses)  

NENA 2: On som? Què és aquest bosc?   

NENA 1: No entenc res! Què ha passat? 
NENA 2: No ho sé! Però sento una oloreta de xocolata…  

NENA 1: Ostres sí! És veritat! Mira, ve d’aquests arbres, els seus fruits són de xocolata!  

NENA 2: I mira aquestes flors! Són com piruletes!  

NENA 1: Uau! Que guai! I quina gana!  

NENA 2: Em sembla que ja sé on som…  

NENA 1: On???  

NENA 2: Al planeta de les llaminadures!!!  

NARRADORA: La Laia tenia raó, havien anat a parar al planeta de les llaminadures. Aquell caramel les  havia transportat fins allà, un món ple de caramels, piruletes i xocolatines! Aquell lloc semblava el  paradís!